I aquí ve una altre dels meus grans dubtes, on s'ajuntaria la meva ambició per canviar el món al meu gust pel pensament; el ser professor de filosofia. A més, el pitjor d'això; que podria ser l'haver-se de desplaçar a altres poblacions, tampoc em desagrada molt, ja que com he dit abans, m'encanta viatjar. Per no parlar de les vacances i els horaris; sí, crec que és l'opció més deliciosa.

Per acabar amb aquest gran cúmul de possibilitats, encara hi ha algun desconsiderat que es dedica a dir que podria dedicar-me a escriure o fins i tot a dibuixar.

I mira que bé, ha sortit el tema de l'art. Per això sóc terriblement subjectiu. Crec que l'art és quelcom que no s'ha de prostituir i en el que s'ha d'innovar.

Els nostres ancestres ja han aconseguit la perfecció en quant a estructures i rimes, no hem d'imitar-los; és l'època de transgredir. És la meva manera de veure-ho; fins i tot hi ha que diu que l'art és quelcom efímer, i que no s'ha d'exposar, però aquest és un altre tema del que encara no he de reflexionar.

Per dir alguns autors, Miguel Hernández, Leopoldo María Panero, Vicente Aleixandre, Alejandra Pizarnik; “Dos poemas” de Thelva Nava és tot un referent, i “Arte poética” de Machado em deixarà amb la boca oberta cada cop que el llegeixi. Escric per necessitat i la vida mateixa és la que m'inspira. Un poeta ha de buscar experiències i jugar-se la vida de tant en tant.

Musicalment, em decanto cap el Rock d'Extremoduro, Platero y tú, Sinkope o Marea; el qual el seu cantant, Kutxi Romero, és també autor de tres llibres de poesia. Pink Floyd sempre sap com sorprendrem, i els solos de Jimmy Hendrix poden sonar a qualsevol hora a casa; tot i que a l'hora de relaxar-me prefereixo Vetusta Morla o Los Planetas.

De pel·lícules poca cosa diré. Només em permeto nombrar-ne quatre: “Las tortugas también vuelan”, la més bella i dura pel·lícula que he vist; “Trainspotting”, com una forma diferent de veure la vida; “La edad de la ignorancia”, per aquest refugi somnolent; i per últim, “Si la cosa funciona”, comèdia romàntica de Woody Allen que a mi personalment em va encantar.

I per les ments obertes i perceptives, un petit consell, no passeu pel món sense visitar el Centre Pompidou d'Art Modern de París. És una mica estrany, però sens dubte és completament diferent a qualsevol altra cosa. Res més a dir de moment. Una salutació i moltes gràcies pel vostre temps.