Autor:  Michael Crichton
Títol original en anglès:  Timeline
Primera edició:  2000
Sinopsis de contratapa:
La multinacional ITC desenvolupa sota el màxim secret una revolucionària i misteriosa tecnologia basada en els últims avanços de la física quàntica. Però la crítica situació financera d'ITC obliga a obtenir resultats immediats per atreure a nous inversions. L'opció més clara és accelerar el Projecte Dordogne, de cara al públic un projecte arqueològic per desenterrar les ruïnes d'un monestir medieval a França, però en realitat un arriscat experiment per posar a prova una tecnologia que permet viatjar en el temps i la seva eventual comercialització. Però quan es tracta de tele-transportar persones d'un segle a l'altre, el mínim error o badada pot provocar conseqüències imprevisibles i paoroses.

Una de les millors novel·les del lamentablement ja desaparegut Michael Crichton, metge, escriptor i cineasta, considerat com el creador del tecno-thriller. Va ser portada al cinema, com va passar amb onze novel·les seves més, amb el títol de “Timeline”. Com és normal, la pel·lícula no aconsegueix mostrar la grandesa de l'història escrita i pels que són només mitjanament exigents defrauda una mica. En canvi el llibre té una gran riquesa d'escenes històriques i contemporànies ja que es desenvolupa en dos temps. L'acció pròpiament dita comença quan un grup d'investigadors descobreix a les excavacions que realitzen, les ulleres d'un cap del projecte, el professor Edward Johnston, el que porta a dos conclusions: o hi ha el que els arqueòlegs anomenen contaminació de l'escenari històric, o el professor d'alguna manera, ha viatjat al passat.

Robert Doniger, físic, multimilionari i creador d'ITC, es qui envia a realitzar les excavacions a Castelgard, França, que lidera el professor Johnston, com a part del projecte que llança com a resultat el viatge a través del temps. L'equip del professor és traslladat als Estats Units, a la central d'ITC, on se'ls comunica que el professor s'ha perdut al segle XIV i han d'acudir al seu rescat.

Un cop al passat s'entreteixeixen històries pròpies de l'època que es complementen amb fets dels present. Crichton descriu els dos escenaris perfectament, no falten les escenes d'acció, d'amor ni de misteri. Tot i que el final es veu a venir, acaba amb la que crec que és la millor manera, tot i això no treu mèrit a l'història.