Es presenta a ell mateix com algú que va passar diversos anys a la sombra, amagat. El concepte del Becari de 20 Minutos va ser creat pels propis usuaris d'aquest diari virtual que necessitaven algú a qui culpar pels errors que es cometien a la informació o a la web, que esborrava els seus comentaris... Però avui coneixem una mica més a l'home que es troba darrere del concepte, el periodista que no vol donar la cara, suposo que per por de les represàlies dels usuaris.
—Com vas començar, per què vas decidir ser periodista?
—Vaig decidir ser periodista perquè en totes les altres coses sóc tremendament pitjor i vaig acabar a “20 Minutos” de rebot: una companya de facultat va enviar els nostres currículums i vaig tenir la sort de que em van trucar.
—És cert el mite que s'amaga darrere d'un becari sobre les fotocòpies i els cafès als caps?
Bé, la veritat és que quan comences la feina no et resulta especialment edificant, tot i que això de les fotocòpies i els cafès ja s'està perdent (bé, el cafè no tant, a jutjar per les reiterades peticions de @jmmartin20 a través del Twitter). Els becaris estem deixant enrere aquestes llegendes per intentar dominar el món.
—Et veus treballant a 20 Minutos sense ser becari?
—Porto més de tres anys al diari, el primer com a becari i l'últim com “el becari”. Respecte a la teva pregunta... sí, mi veig treballant sense ser “el becari”, perquè al cap i a la fi tot això no deixa de ser un producte amb data de caducitat.
—Si és així, què passarà amb el nom del blog?
—El blog sempre serà “el blog del becario” per el que representa, pel concepte. No m'imagino el “blog del redactor” perquè no tindria cap sentit. La gràcia (si es que la té) de tot això, està en el personatge maldestre i despistat del becari.
—Com va començar l'idea de fer el “Blog del becario”?
—Com totes les bones idees, es va forjar en un bar. Vaig suggerir als meus caps que era un moment d'explotar el personatge que havien creat els propis usuaris amb els seus comentaris. Ells em van donar la seva aprovació, tot i que sembla que no sabien on es ficaven, jejeje.
