El nostre amic “Akira”, és algú que desitja quedar-se a l'anonimat, només ens explica que el seu nom és David, extremeny, de la ciutat de Cáceres. Un jove que a penes passa de les dues dècades, però demostra als seus escrits agudesa, sensatesa i una maduresa poc corrents.

Un addicte lector de José de Espronceda, escriptor i poeta del Romanticisme espanyol del s. XIX (Extremadura, 1808-1842). Com cada romàntic de l'art literari, Miguel de Cervantes Saavedra serà un altre dels seus selectes autors, sent el famós Don Alonso Quijano, “Don Quijote”, una de les seves obres més estimades, del qual el seu admirat personatge agafarà el seu altre Nick, amb el que acostuma a escriure: Quijano, al seu honor. Sé molt bé que no li agrada ser retratat en biografies o que se li doni cert tractament de notabilitat. És massa humil, pel que em vaig trobar en un verdader compromís per aconseguir que compartís informació personal i classificada amb “una servidora”. Entenc la seva postura, però també entenc que pel lector pugui ser molt interessant, si no imprescindible conèixer alguns detalls de l'autor. La seva opinió sobre aquest tema va ser:

“La veritat és que no crec en autobiografies, suposo que només som dignes del nostre propi epitafi...” (Cita textual).

En fi, David, Akira o Quijano, és la mateixa persona i encara que sembli un seriós cas d'identitat múltiple, us asseguro que té les coses molt clares. Encara que Akira pugui resultar un brau guerrer, David el noi, l'amic, el meravellós fill, el professor d'educació física de la seva ciutat... I Quijano, el noble cavaller, etern apassionat de la seva idíl·lica senyora, que aconsegueix robar-li el seny per amor. Assegura que ha passat la major part de la seva vida buscant a aquelles coses que el fan sentir bé, ja siguin plaers efímers o de llarga duració. Cosa que espera seguir fent, ja que li resulta una addicció, com una droga.

Un d'aquests plaers, ja hem esmentat: la lectura. No obstant això escriure, és l'altra passió ja que gairebé una deriva de l'altra: en llegir, es crea una atmosfera de la qual irremeiablement queda “captiu” i en escriure, aconsegueix alliberar-se, expandir aquestes fronteres i arribar més enllà... Una continuació de l'acte anterior. Fa uns tres anys es va llançar a explorar aquest camp de la creativitat literària, on s'alliberava a través de poemes sense temàtica definida, sense estrofes amb mètrica, rimes, al·literacions... és a dir, lliure en tota expressió.