Kevin Castro Sosa amb els seus 17 anys té molt clar què farà a la seva vida. El motiva l'art, la música i evidentment, la literatura. Diu que li agradaria ser un gandul... però està clar que amb tantes metes, això no serà molt viable. Estudia Literatura a la Universitat Nacional Mayor de San Marcos de Lima, Perú. El nostre amic peruà, viu a Chaclacayo, a la mateixa ciutat de Lima, però lluny del centre. tro. En Kevin ens ha parlat sobre el seu entorn. Podria tractar-se d'un lloc molt peculiar, gairebé únic: “un indret allunyat de la gran ciutat, on el cel es veu vermell per les nits i el riu Rimac sona com un cotxe vell”. Tot i que estima les seves arrels, somia amb un indret més romàntic com París, que voldria conèixer o fins i tot anar-hi a viure. Demoonkevin, pseudònim amb el que es coneix a fòrums literaris, ens explica que escriu des de molt petit, però que si dedica de forma gairebé interrompuda des de fa relativament poc. És un lector infatigable, que té entre els seus favorits a César Vallejo, Fredor Dostoievski, José María Arguedas, Abraham Stoker i Mario Vargas Llosa. Com era d'esperar, li encanta el francès, tot i que no el parla amb soltesa. Li agrada cuinar i menjar els plats típics del seu Perú natal. Està lluitant per fer-se un lloc en el camp de la música, es reconeix com un bon guitarrista, però pèssim cantant. Els seus ídols com a guitarristes són Yngwie Malmsteen i Bob Dylan, entre altres. Els seus gustos musicals són el Heavy Metal, Rock N'Roll, Blues i música clàssica. Ha arribat a interpretar una mica de rock a alguns bars de Barranco. De moment és molt jove i té molts projectes per endavant, espera passar per Galícia el 2012, per realitzar els seus estudis, però mentrestant concreta els seus somnis, anem a conèixer a l'escriptor en tota la seva expressió, en prosa i poesia... Demoonkevin.
Enllaços on escriu Kevin Castro Sosa:
http://www.comunidadcibertec.com/blogs/posts/demoonkevin
http://www.comunidadcibertec.com/blogs/posts/demoonkevin
http://www.letrasyalgomas.com/index.htm
DÍA CUALQUIERA
Doblo la acera. De camino rumbo a la panadería para comprar dos soles de integral, un sol de Chiavatta, tres soles de jamón y algo de café. Juego con las monedas lanzándolas al aire, aplaudiendo y atrapándolas antes de que caigan. Dice la portada del periódico de hoy: “Día cualquiera”; y vuelvo a doblar la acera.
