Presentar a en  Mateo, és tot un repte. Algú que amb la seva senzillesa, no vol explicar més del que toca, i com és habitual entre els nois, no parla massa d'ell mateix, per tant només em queda apel·lar el meu instint i buscar dins els seus escrits... Per les obres, es coneix a l'autor. Em vaig posar amb la seva feina, buscant a Mateo, l'adolescent, el xaval d'un barri obrer, amb una història que va més enllà de les paraules. Història que no passa en anys, però sí en experiència de vida, i amb un carregament emotiu que ens dona una petita idea del que hi ha per descobrir. Molt jove, però de ment molt oberta, motivat i inquiet. Els seus escrits encara han de seguir creixent, igual que ell, però ja s'entreveu un escriptor que impacta a la primera lectura. Explorant els seus relats, els seus contes... la seva poesia, deixa una sensació indescriptible, que convida a seguir buscant el principi, els per què.

Mateo amb el seus 16 anys demostra ser empàtic, proper a la gent i al seu sofriment. Algun dia, quan arribi el moment adequat, quedarà resolt el misteri darrere d'aquest xaval de meravellós dir, de la seva claredat; d'aquesta impressionant sensatesa i percepció del seu entorn. Mentrestant ell mateix, ens explica que és un noi igual que els altres, que està fent el primer any de Batxillerat a Montevideo, Uruguai.

Que igual com molts és amic, fill... germà. Com deia bans, viu a Villa Cosmópolis, un barri obrer, a la falda d'un turó, a “dos quadres” (200 metres) de la platja rodejat de muntanyes. Un lloc on les diferents cultures es creuen, conviuen i han forjat la seva identitat: polonesos, lusitans, espanyols, russos, etc. A principis del segle XX, va tenir la seva esplendor per la instal·lació de grans frigorífics, però avui s'enfronta a greus problemes econòmics i socials com passa a molts llocs de l'Amèrica llatina, a causa del vandalisme i el tràfic de drogues i la poca mediació governamental.

Aquestes són algunes de les coses que inquieten i mouen a l'acció el nostre amic... com plasmar per escrit el seu semblar i sentir. Així que sense allargar-me més, us deixo amb la companyia d'en Mateo.

Enllaç on escriu:
http://www.letrasyalgomas.com/index.htm