Sé que molts al escoltar paraules com anime o manga immediatament pensen en les últimes tendències del gènere, generalment amb material violent, absurd o  fins i tot eròtic.  Però en aquesta nota em referiré a pel·lícules de dibuixos animats japonesos (coneguts com animes), pel·lícules amb un estil molt vinculat al manga. Però abans de mencionar les pel·lícules, parlaré una mica sobre els dos termes.

Pels japonesos, el manga fa referència a qualsevol còmic, encara que fora del Japó es coneix aquest terme com exclusiu del còmic japonès. Les característiques dels dibuixos, tant personatges com els objectes, canvien segons l'època del dibuixant, però generalment, avui en dia qualsevol reconeix una típica imatge manga. Lamentablement alguns dels mangas més famosos avui en dia són els que tracten d'històries violentes i ofensives, com podria considerar-se el famós còmic japonès Dragon Ball. A l¡imatge es pot veure un exemple. Però això no és més una tendència a la temàtica, no a  l'estil del dibuix en sí, cosa que s'ha de tenir en compte.

Però, què passa? Ningú recorda el còmic d'Astro Boy? Sí, és japonès i la seva temàtica s'allunya anys llum del que és Dragon Ball, però els dos són mangas. O sense anar als còmics, veure un simple dibuix fet amb l'estil manga pot ser molt agradable, per molt que alguns s'empenyin en que el manga no és art. De veritat és tant dolent un dibuixet tant innocent i angelical com el de la dreta?

És el torn de l'anime. Al Japó l'animació en general es pot anomenar anime, encara que els de fora anomenem així al dibuix animat de procedència japonesa. En sí, l'anime és el manga animat. Sent precisos, l'àngel de la imatge de dalt conté les típiques característiques que es fan servir al disseny dels personatges en un anime.

Existeixen centenars de sèries i llargmetratges d'aquest tipus, però en aquesta ocasió ens centrarem en tres pel·lícules japoneses: “Metrópolis”, “El castillo lo en el cielo” i “La chica que saltaba a través del tiempo”.