Va girar el cap en direcció a la popa i allà va poder veure l'extensa estela de blanca espuma que la seva embarcació deixava enrere, en un onatge d'ondulacions lleument perceptibles. Més enllà, a bona distància, podia a penes distingir els ombrívols contorns dels altres vaixells que el seguien. En aquest moment va desitjar, saben que era quelcom impossible, que totes les nits fossin com aquella, i va somriure per ell mateix, complaent, amb cert punt de cinisme. En el punt de la travessia en el que es trobava, ja no hi hauria marxa enrere a no ser que toquessin terra firme. Hauria d'afrontar el que el destí volgués reservar-li en aquest incert periple en el que s'havia aventurant, comptant amb els seus millors recursos humans, que intuïa cada cop més vulnerables, i l'immens favor de Déu, a qui s'encomanava devotament cada nou dia.

Lluny quedava la seguretat i l'aplom amb el que havia promocionat la seva expedició per aconseguir patrocini econòmic, primer davant Joan II de Portugal, qui ingènuament declinava la seva proposició, i després davant la reina Isabel I d'Espanya, la que després d'una breu ponderació de factibilitat amb el seu marit, el rei Ferran II, va comprendre, amb ment pràctica, que la corona tenia molt poc que perdre i molt que guanyar si les paraules de l'agosarat almirall, sobre trobar una ruta de navegació directa a orient, portaven quelcom de veritat.

Així, l'ambiciós projecte que el navegant havia planejat  amb tant d'entusiasme, va donar un important pas cap a la seva materialització, quan a Granada van ser firmades les Capitulacions de Santa Fe, arribant a un acord pel qual comptaria amb el suport oficial de la corona, més nominal que monetari, per la realització de la magna emprenedoria.

Per ara, e el desemparament d'alta mar, cap personatge de la cort estaria present per assistir-lo en cas de dificultats. Només comptava amb els seus coneixements, les seves suposicions i amb el servei d'un grapat d'homes assedegats d'aventura i lucre, que no havien vacil·lat en deixar-ho tot enrere, per una ambició purament material.

Submergit completament en els seus pensaments, va reconèixer que una de les verdaderes raons que el van impulsar a intentar dur a terme aquesta missió, era la possibilitat de fabulosos ingressos i prestigi. Sabent que si aconseguia coronar-la amb èxit, no hi hauria forma de predir fins a quin punt la seva fama i la seva fortuna es multiplicarien exponencialment quan les notícies es propaguessin per Europa. Però també era cert que pretenia demostrar que la Terra era rodona i no plana, com alguns conservadors, ignorants i obstinats sostenien.

Una brisa molt suau es va fer sentir a les seves espatlles. Automàticament, va alçar la vista fins a l'arboradura per veure com les veles començaven a inflar-se gradualment.