Va tornar a fixar la seva vista cansada a la mateixa direcció durant una bona estona, però aquest cop no va poder distingir res fora del normal. Va suposar que l'ansietat buscava cert alleujament jugant cruelment amb els seus sentits. Va sospirar apesarat i es va acontentar en admirar la sublime vista del seu voltant.
Molts pocs cops, en els seus tants anys de mariner, l'almirall havia tingut l'oportunitat de presenciar un espectacle tan serè i tranquil com el que aquesta nit li oferia amb tanta generositat. Era una ocurrència completament inusual pel lloc on es trobava, un lloc en mig de l'oceà, la vastitud de la qual cap ésser vivent coneixia amb exactitud.
L'incomplet disc lunar de la seva habituació minvant, es reflectia en l'aigua mansa amb tanta fidelitat i nitidesa, que donava a l'observador l'estranya sensació d'estar presenciant dues llunes bessones enfrontades. La llum que d'ella emanava, platinava la llisa superfície de l'aigua i banyava la coberta del vaixell amb una resplendor metàl·lica, quasi de diürna claredat. El velam desproveït pel moment de vida jeia flàccid, indolent, pendent dels seus lligams amb aspecte blanquinós i fantasmal.
Li resultava difícil endevinar l'hora, però calculava que era molt tard, passada la mitjanit. La temperatura, tot i l'absència de brisa marina, era suficientment freda com per fer-lo estremir lleugerament. Es va calar la gorra fins a cobrir completament les orelles, es va ajustar una mica més el coll de l'abric i va creuar els braços posant les mans sota les aixelles, mentre exhalava un baf boirós al ritme de la seva tranquil·la respiració; sempre contemplant pensativament el majestuós horitzó, on aigua i cel es fonien en una penombra que diluïa totalment qualsevol delimitació.
La resta de la tripulació, a excepció del discret timoner i el guaita del màstil, gaudia d'un descans tant desacostumat com profund, i l'almirall reclamava per ell mateix el ple gaudi d'aquest estrany moment de quietud i soledat. A l'esplèndid panorama, s'hi afegia un cadenciós, lent vaivé de la coberta sota els seus peus, compassat per un tènue gemec de taulers, que delatava a qui el sabia escoltar, una tàcita mostra de fragilitat en l'estructura de la nau.
Va continuar rebutjant la seva pròpia necessitat de dormir i el seu cansament en favor de temps per reflexionar, volent treure profit d'aquella ocasió quasi ideal. Llavors, greument, va comprendre l'aterradora insignificança de tots els seus pertrets navals de avantguarda, davant la magnitud d'aquella formidable força natural, ara en repòs, rendint-se davant de l convenciment, fora de qualsevol dubte, de que l'èxit de la seva missió anava a dependre molt poc de la seva perícia com a navegant, el seu provat coratge o el bon rendiment dels seus vaixells, i molt de la bondat en el comportament dels seus elements.
