Tots els dies anem a la feina, comprem, sortim a passejar i ens creuem amb persones de tot tipus, persones normals que intenten portar una vida normal. Però, som sempre així? Hi ha circumstàncies que poden alterar la nostra habitual forma de ser?

La història sembla dir que sí.
Quan va acabar la segona guerra mundial es va portar a judici als criminals de guerra nazis i tant els principals jerarques del partit com els oficials de menor rang basaven la seva defensa en la ja molt coneguda excusa de “jo només complia ordres”.

Whitney Harris, fiscal que va participar en aquests processos, va declarar en una entrevista el 2005, que Rudolph Hoss va derivar la seva responsabilitat de  convertir un camp de concentració en un camp d'extermini en el líder de les SS, Heinrich Himmler. Harris va interrogar personalment a Hoss i va manifestar: “No hi havia res en ell que suggerís que fos un assassí monstruós, semblava un home absolutament normal”. Hoss va estar a càrrec del camp de Auschwitz.

A molts se'ls podria considerar monstres les 24 hores, tot i això a altres els podríem tractar a la seva vida quotidiana i mai ens imaginaríem que fossin capaços de cometre cap atrocitat. Es habitual que en països amb governs totalitaris es cometin violacions dels drets humans i aquests siguin duts a terme–en molts casos– per persones que en circumstàncies normals no serien capaces de fer-ho. Davant d'aquests fets sempre es van considerar culpables tant als que donaven les ordres com als qui les complien.

Hi ha qui sosté que tots tenim un costat fosc a la nostra personalitat que pot sortir a la superfície en determinades situacions.

Podria una persona normal i corrent torturar i assassinar a altres només per obeir ordres o es tractaria d'un pertorbat? Qualsevol de nosaltres respondríem amb un rotund “NO” a la primera part de la pregunta.

Un psicòleg de nom Stanley Milgram de la Universitat de Yale va dissenyar una sèrie d'experiments de psicologia social per determinar si un participant obeïa les ordres d'una autoritat encara que aquestes entressin en conflicte amb la seva bona consciència.

El primer sorprès pels resultats va ser el propi Milgram. L'autoritat ordena al participant que apliqui descàrregues elèctriques doloroses a un altre participant, el qual és un actor que simula rebre-les. Molts van seguir donant descàrregues tot i les súpliques de l'actor perquè no ho fessin.