Milgram va resumir l'experiment en el seu article “Els perills de l'obediència” l'any 1974:

"Els aspectes legals i filosòfics de l'obediència són d'una importància enorme, però diuen molt poc sobre com la majoria de les persones es comporten en situacions concretes. Vaig muntar un simple experiment a la Universitat de Yale per provar quant dolor infringiria un ciutadà normal i corrent a una altra persona simplement perquè li ho demanaven per un experiment científic. L'autoritat fèrria es va imposar als forts imperatius morals dels subjectes (participants) de fer mal a altres i, amb els crits de les víctimes sonant a les oïdes dels subjectes (participants), l'autoritat subjugava amb major freqüència. L'extrema bona voluntat dels adults d'acceptar quasi qualsevol requeriment per l'autoritat constitueix el principal descobriment de l'estudi.”

Els participants de l'experiment van ser reclutats mitjançant anuncis als diaris per formar part en un assaig sobre “la memòria i l'aprenentatge” a Yale, és a dir, se'ls hi va ocultar que l'objectiu de l'experiment era un estudi sobre l'obediència i l'autoritat. Es va reunir un grup de persones entre 20 i 50 anys de tot tipus d'educació.

Intervenen tres persones:     

• L'experimentador, que és un investigador de la Universitat de Yale.
• El "mestre”, voluntari que es presentava per l'anunci al diari.
• L'”alumne”, que és còmplice de l'experimentador.

Es va dur a terme un sorteig prèviament falsejat per determinar qui seria el mestre i qui seria l'alumne, de manera que el participant que fes els cops de mestre desconeix que l'alumne no és un voluntari igual que ell.

L'experimentador explica al mestre que té que formular preguntes a l'alumne i quan aquest falli les respostes ha d'aplicar una descàrrega elèctrica com a forma de càstig. El mestre pot veure i escoltar a l'alumne que està en una habitació contigua i al que se l'assenta i es lliga en una cadira amb elèctrodes, se li aplica una crema per les cremades i se li explica que les descàrregues poden arribar a ser extremadament doloroses tot i que sense provocar danys irreversibles. Abans de començar amb la sessió se li dóna al mestre una descàrrega real de 45 volts perquè comprovi la magnitud del càstig que aplicarà a l'alumne. Tot seguit es comença la roda de preguntes ordenant-li al mestre que apliqui una descàrrega a l'alumne quan falli a la resposta, la primera descàrrega és de 15 volts i s'anirà incrementant amb cada pregunta fallada fins a arribar a un màxim de 450 volts.