A mesura que les descàrregues augmentin l'alumne simula el dolor que pateix, colpeja el panell que el separa del mestre, esgrimeix arguments perquè no se li apliquin més descàrregues, demana pietat i exigeix que s'acabi l'experiment. Al veure sofrir a l'alumne, els mestres comencen a negar-se a continuar però se'ls hi ordena que continuïn seguint quatre passos prèviament establerts segons el grau de resistència a obeir:

• Continuï si us plau
• L'experiment ha de continuar..
• És absolutament necessari que vostè continuï..
• Vostè no té altra opció, ha de continuar.
  

Si després d'aquesta última ordre el mestre es negava a obeir es parava l'experiment, del contrari es continuava fins els 450 volts. Tot i les objeccions dels mestres i tot i que sembli increïble, el 65% va acabar l'experiment arribant als 450 volts. Tots els participants es van negar a seguir en algun punt i cap es va negar a aplicar més descàrregues abans d'arribar als 300 volts, límit en el que l'alumne simulava deixar de donar senyals de vida. Cap mestre va acudir a revisar l'estat en el que es trobava l'alumne. En diferents parts del món es van realitzar amb posterioritat variacions d'aquest experiment obtenint tots més o menys el mateix resultat que va aconseguir l'equip de Milgram.

Avui en dia molts científics consideren immoral aquest experiment i en el seu moment va plantejar molts dubtes sobre l'ètica de l'experimentació científica degut a la gran tensió emocional que patien els participants.

Milgram va teoritzar que el participant es veu a ell mateix com l'instrument que du a terme els desitjos d'una altra persona per el que no es considera responsable dels seus actes.

Qualsevol de nosaltres afirmaria sens dubte que de cap manera consentiríem en ocasionar dolor a una altra persona només per participar en un simple experiment científic. Tot i això els participants de tots aquests experiments eren persones normals i corrents que també pensaven d'aquesta manera i tots es van sentir alliberats al Saber que tot era simulat i no havien ferit a ningú. El cert és que un 65% és un percentatge molt alt i, per tant, queda demostrat que la pregunta del títol d'aquest article no és per respondre fàcilment.

No sabem realment tot el que som capaços de fer, tant per bé com per mal, per això també podem convertir-nos en herois en el moment menys pensat si la situació ho requereix.