Serà per l'aroma d'altres temps o per la tendresa dels dibuixos i protagonistes, però aquests contes em segueixen agradant tant com quan era una nena.

Hi havia una vegada i una altra... que la Caputxeta va arribar a casa de la seva àvia. Hi havia una vegada i una altra.... la literatura infantil es renova, però els superventes són els clàssics de sempre. Pot ser que mai sabéssim qui estava darrere d'aquells contes, érem nens i no importava qui ho explicava... Doncs bé, aquell home que sempre ens va fer tant feliços es deia Juan i de cognom Ferrándiz.

Il·lustrador, poeta i autor de contes infantils. Va néixer a Barcelona l'any 1917, en una família de tradició artística (el seu avi va ser actor i autor de comèdies, el seu pare va ser un amant de la pintura i la seva germana Paquita és una popular actriu de l'escena catalana). Ferrándiz es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Durant la dècada dels 40 va començar la publicació dels seus cèlebres contes encunyats, que el van convertir en un personatge extremadament popular entre el públic infantil. Poc després, el 1952, va començar a publicar les seves famoses felicitacions de Nadal, que amb la seva ingenuïtat, sentit de l'humor i perfecció de traços va innovar per complet un àmbit que, fins llavors, havia estat reservat a la reproducció d'obres clàssiques.

Una col·lecció de postals nadalenques que es van fer famoses a Espanya als anys 60. Tampoc ens podem oblidar dels seus meravellosos recordatoris que ens van acompanyar a molts en un dels dies més importants de la nostra vida.

Ferrándiz també va destacar en el món de l'escultura. L'home que ens explicava contes va ser gualardonat el 1992 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat per la seva trajectòria i humana. Va morir a Barcelona a l'agost de 1997.