Sempre ens quedarà el seu treball, d'enorme qualitat i tremendament entranyable..

“Dins de mi sempre ha bategat un sentiment profund de comunicació cap als altres Volia expressar conceptes tant transcendents com la pau, la justícia, la solidaritat, la tendresa, la fraternitat...”-digué Ferrándiz-, i ho va aconseguir a través dels contes, un meravellós viatge a la infància per compartir amb els nens d'avui!

Uns són originals de l'autor i altres, adaptacions dels clàssics de sempre. La característica més destacable d'aquests contes és que estan encunyats amb la forma relativa al personatge principal de cada relat. Així, el llibre està creat amb forma de fantasma, o de bomber, o de sastre, o de rateta... segons la història que se'ns narra.

“Barba blava, “El sastre valent”, “Amadeu l'astronauta”, “La flauta màgica”, “El guàrdia urbà Ramon””... Són alguns dels seus títols.    Pel segle XXI potser són una mica cursis, però els prefereixo davant els mal-educats i violents “mangues” japonesos...”és...

I dins del maletí, del bagul dels records, un dels meus preferits: “La Rateta presumida” inspirat en el clàssic de Charles Perrault (1628-1703). ¿M'acompanyeu?  Anem a recòrrer les pàgines! ...Sense desvelar secrets, voldria narrar la història d'una rateta que, escombrant la seva casa, es troba una moneda. Sense pensar-s'ho massa, la fa servir per comprar-se  una cinta amb la que s'adorna. Pero, ai! Coqueta com és, cau a les urpes d'un gat que la sedueix tirant-li floretes, amb la lliçó final:
“La poma més bonica,
té un cuc pitjor.
Per escollir a la millor
s'ha de saber ser assenyada
i no fiar-se de l'exterior.”