Però amics!, sigueu vosaltres els que jutgin la bondat de l'escriptor...; només dir-vos que quan llegeixin recuperaran una part, potser la més entranyable, de la seva pròpia memòria.

Ell em va dibuixar contes i jo li dic...

Gràcies, Juan. Agafa't això siguis on siguis, com un homenatge, com el pagament d'algun somni. Faria un paral·lelisme o buscaria una espècie de no voler que fos un conte contat, perquè la nostra infància no acabés, o dir que el conte contat és a penes un formulisme, ja que al veure i recordar els seus treballs la nostra infància mai més ens abandona.