La chica que saltaba a través del tiempo

Aquesta és de fet la meva preferida entre aquestes tres, a més és la més nova. Es va estrenar el 2006 i  està basada en una novel·la Toki o Kakeru Shōjo (que es podria traduir com la jove que es llançava a través del temps) de Yasutaka Tsutsui, de la qual a més podria considerar-se com una espècie de seqüela. La temàtica sembla bastant clara: viatges en el temps. L'història tracta d'una noia d'institut, Makoto Konno, que estava molt lluny de ser l'estudiant exemplar. Era despreocupada, arribava tard a qualsevol activitat... el que més li agradava era anar al camp de baseball a jugar amb els seus dos millors amics: Kōsuke Tsuda, un noi intel·lectual i tranquil, un bon noi, i Chiaki Mamiya, que es mostrava com un noi alegre, despreocupat com la seva amiga i enamorat d'ella, tot i que en secret estava profundament meravellat per l'art i la naturalesa.

L'història comença amb Makoto arribant tard a classe com sempre. A mesura que avançava el seu dia, anava descobrint que res podria anar-li pitjor, la mala sort s'havia apoderat d'ella: errors a la classe de cuina, exàmens sorpresa pels que no havia estudiat, cops monumentals, caigudes estúpides, etc. Però tot va canviar quan abans d'anar cap a casa, va trobar una nou una mica especial. Per culpa d'un ensurt, va ensopegar i va caure sobre ella, activant el seu poder. Sense saber el que havia passat, va decidir tornar a casa. Per desgràcia, mentres baixava un pendent pronunciat en bicicleta va descobrir que els frens estaven trencats. Al final del pendent li esperava una mort segura a les vies del tren. Desesperada, es va veure xocant amb les barreres i caient a la via, just davant d'un tren que no pararia. Així comença la seva travessia a través del temps, just en el moment precís per evitar la seva mort. Com faria qualsevol, va començar solucionant tots els problemes que havia tingut durant el dia. Consultant amb la seva tia els seus dubtes ètics sobre el viatge en el temps, va anar complicant-se la vida cada cop més a mesura que tornava al passat a canviar petits detalles del mateix, dia, sense saber que hi havia un número determinat de salts que després del qual perdria l'habilitat per sempre.