Que estrany que sonava tot això: No em cabia a la ment que la persona que deia estimar-me llancés aquests gregues. És que aquesta era la seva manera d'expressar-se? Realment valia la pena tot aquest menyspreu?

La indignació va cedir el dolor, les llàgrimes brollaven sense parar, i quant més plorava,  enuig creixia.

—El que passa, és que ets una inútil i a més una idiota, no saps que he d'atendre el negoci? I mira tot just ...., fas l'esceneta i després comences a plorar. Per què plores? Això em dóna més coratge, si no te fet res i tu plorant! Deixa'm anar-me a dormir, fes-te a un cantó!

Em va apartar, potser no ho va fer amb força però donada la meva complexió petita, va ser com si llancés una nina de drap.

En aquest moment vaig recordar les paraules del meu pare acompanyades de les llàgrimes al seu rostre, res habitual en ell. Era un home molt enèrgic, amb caràcter, es va commoure profundament, quan em va donar la benedicció, després d'haver firmat aquest paper que em feia l'esposa de Salvador Aguirre. Les seves paraules van ressonar dins del meu cap:

“Filla espero que tot el que esperes d'un matrimoni, ho puguis tenir i que siguis tan feliç com t'imagines.” En aquest moment, no vaig comprendre l'abast del seu emocionat missatge.

Llavors, com si hagués agafat valentia, a base de l'enuig que creixia dins meu, li vaig inquirir:

—¿Per què m'apartes? Si sóc una dona i tu tens més força com per fer-me mal??
—Que exagerada, si només t'he tocat!
—Doncs a mi no m'apartes (llavors l'ambient es va caldejar, i sense pensar-ho, em vaig transformar en una femella cridanera).

La veueta interior em deia: “No et deixes, no et deixis sotmetre”, Rosita si et deixes ara, sempre ho farà! Doncs, és clar que no em deixaré! Llavors, el vaig apartar també amb la meva ràbia per davant.

Les coses van perdre el control. El mascle indignat, es va enfurismar, deixant clar que això no quedava així. Encara ara puc recordar els seus ulls vermells, plens de coratge i em va dir:

—A mi ningú em posa la mà a sobre, imbècil! —tot es va tornar més violent, perquè jo molt femella, també em defensava. Ara era una lluita aferrissada entre animals ferotges que no estaven disposats a cedir terreny. Lluitant per veure qui guanyava.