—Doncs tampoc t'atreveixis a empenya'm  un altre cop!

Però aquesta vegada ell va reaccionar més fort, i amb només amb una mà em va enviar cap a una paret de caps. Tot i sense voler-ho fer, la impotència davant aquell ultratge, m'arrancava les llàgrimes de dolor i ràbia i al meu interior cridava: Que imbècil que ets! Així et deixaràs tractar? De manera que vaig córrer fins la porta, perquè no se n'anés i li vaig cridar com mai havia cridat a ningú:

—Tu no em maltractaràs més, això ningú m'ho fa!  —ell només reia, provocant que encara m'enfadés més. Sense pensar en els meus actes, vaig donar-li una altra empenta, amb el resultat que em va colpejar a la cara i estirant-me dels cabells una vegada i l'altra, em va tirar al llit.
—A veure si amb això en fas prou! —va cridar-me amb cinisme.

 No podia creure que tota aquesta impacient espera acabés així, i amb llàstima no reaccionaria això segur. Vaig sortir corrent cap a la cuina, tant ràpid que no em vaig parar a replantejar res sobre les meves accions. Només vaig córrer, cegada per l'ira i vaig agafar el primer que vaig trobar. Sabeu què va ser? Un ganivet! Sí, un ganivet amb el que jo recalcaria que no em tornés a posar la mà sobre i lluitaria fins que entengués que tenia dignitat. En aquest moment, em va semblar que per defensar la meva dignitat havia de lluitar com una dona valenta perquè mai tornés a passar tal atropellament.

—Què? Creus que m'espantaràs? Doncs fixa't que no m'espantes! —amb desimboltura rient i provocant, m'estava denigrant més, cosa que m'enfadava doblement, doncs tot això mai hauria hagut de passar, tan sols m'hagués abraçat i m'hagués mostrat una mica d'amor. De sobte, s'abalançà per pegar-me de nou i treure'm el ganivet.

Però això no hauria d'haver passat, pensava. Si em treia el ganivet, què passaria? Segurament em pegaria més i no ho suportaria. La meva reacció va ser fer moviments amenaçants amb el ganivet, amb la intenció que entengués que allò anava de debó.

—Mai oblidaré que sóc una dona i que aquest sigui l'últim cop que intentes pegar-me!  —dit això, ell va acostar bruscament la seva mà, fregant amb el ganivet quan intentava treure-me'l, provocant-li un petit tall. El veure que sagnava em va dir...

—Veus imbècil tot el que has provocat?? —va anar al lavabo, es va netejar la mà i l'últim que va dir va ser: Tu estàs boja! Després, un terrible silenci.