RESUM

En el número anterior us vam portar aquí el quart estat de la matèria: el plasma [1]. Un dels exemples d'aquest estat que allà es comentava era el que s'utilitzava en els prototips de Fusió Nuclear que es pretenen que puguin tenir un us comercial en l'últim terç del segle present. En aquest article parlem una mica d'aquesta nova forma d'obtenir energia, que d'arribar al final només podrà ser gaudida, en tot cas, pels lectors més joves. El gran projecte es diu ITER i no es tracta d'un reactor comercial, sinó d'una investigació per experimentar i provar les tecnologies que en un futur haurien de permetre la construcció d'un reactor comercial de producció d'electricitat. Però, tot i tractar-se d'una col·laboració internacional en la que estan presents els països més rics de la Terra, el seu enorme cost econòmic i els dubtes de la seva viabilitat fan que freqüentment surtin veus en contra d'aquest projecte. També comentarem aquesta qüestió al final de l'article.

INTRODUCCIÓ

A finals dels anys 1970 després de la primera gran crisi del petroli, semblava que la energia nuclear de fissió seria la forma que hi hauria de portar el major pes a la generació d'electricitat. Alguns països desenvolupats com França o el Japó van apostar fortament per aquesta forma d'obtenir energia.

Un altre dia parlarem dels reactors de fissió, però en molt poques paraules el seu funcionament consisteix en aprofitar la calor alliberada a la ruptura o fissió de nuclis molt grans (tori, urani o plutoni). Aquesta calor es transfereix a un refrigerant, el qual a uns quants cents de graus de temperatura, generalment en forma de vapor d'aigua super-calenta, es fa girar una turbina que mou un alternador perquè aquest produeixi electricitat.

El 1979 l'accident a la central de Three Mile Island [2] a Harrisburg (EEUU) i sobretot el de Chernobyl (Ucraïna) el 1986 van suposar una frenada total a les grans expectatives que havia creat aquest tipus d'energia. Ara, gairebé vint-i-cinc anys després, l'energia nuclear de fissió torna a ser considerada degut als problemes que les centrals que cremen combustibles fòssils, com gas, fuel o carbó, generen sobre el clima del nostre planeta.

Durant aquests últims vint anys les nacions més desenvolupades s'han trobat amb un dilema en termes de producció d'energia. Cada cop consumim més energia, però les centrals convencionals (carbó, gas o nuclear de fissió) no són la solució. Per altra banda les nacions en via de desenvolupament no renunciaran a generar la seva energia tot i que això impliqui problemes mediambientals. Estan en el seu dret, doncs el món desenvolupat és el culpable dels problemes més greus que en termes de contaminació pateix la Terra.