Per això, a mitjans dels anys 1980 les superpotències van començar a pensar en un esforç multinacional per aconseguir en un nou termini “raonable” una font fiable i potent d'energia elèctrica: l'energia de fusió nuclear.

Així neix el programa ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor) [3].

Tot i això, avui en dia els grups ecologistes i altres veus molt prestigioses posen en dubte la seva viabilitat i troben que els esforços econòmics, científics i tecnològics que s'estan  emprant fora del que és raonable.

LA FUSIÓ NUCLEAR

Com acabem de comentar, diversos països avançats van començar fa uns cinquanta anys diversos projectes dirigits a dominar científica i tecnològicament l'energia de fusió nuclear.

Controlar la fusió per produir electricitat es un somni antic. Però contràriament a la fissió que presenta una tecnologia ben coneguda (hi ha més de 400 reactors de fissió al món), la fusió presenta problemes que des de fa més de 50 anys no s'han pogut resoldre. Millor dit, no s'han pogut resoldre amb fins pacífics, ja que les anomenades “bombes H” són el resultat de la fusió nuclear.

Es tracta del cas oposat al de la fissió, és a dir, nuclis de mida petita s'uneixen (fusió) per donar lloc a nuclis més grans, desprenguen energia en aquest procés. Portar aquesta energia alliberada fins a una turbina i crear electricitat en un alternador és un procés similar al que passa a les centrals de fissió nuclear o a les de carbó. El problema és produir les condicions perquè es generi la fusió dels nuclis.

Els nuclis, formats per protons i neutrons, presenten càrrega positiva i per tant, es repel·leixen entre ells. Si volem que s'acostin prou per fusionar és necessari que la seva velocitat sigui elevadíssima, que traduït en temperatura significa parlar de desenes de milions de graus. Òbviament, estem parlant de l'estat de plasma. Hi ha llocs a la naturalesa on això és possible: el centre de les estrelles.

En aquests llocs els nuclis d'hidrogen es fusionen per donar nuclis majors d'heli. L'energia alliberada acaba per arribar a la superfície de l'estrella i finalment en forma de llum viatja per tot arreu. Per tant, la llum que ens il·lumina des del Sol té el seu origen en els processos de fusió que es produeixen en el centre de la nostra estrella. Però encara hi ha més, ja que quan l'estrella va consumint el seu hidrogen altres processos de fusió es van generant i nous nuclis de mida més gran es van creant.