Si tot va bé, un prototip comercial podria veure la llum allà cap el 2060, i els reactors ja plenament operatius estarien en funcionament comercial no abans de 2070. Molts dels que vivim actualment no ho arribarem a veure.

“Iter” significa en llatí camí.Es tracta, doncs, d'un camí molt llarg.

Parlem ara dels costos. Inicialment, la construcció de l'ITER hauria de tenir un cost d'uns 6000 milions d'euros, dels quals el 45% pagats per la UE i un 9% cada un dels altres països participants (la Xina, Corea del Sud, els Estats Units, l'Índia, el Japó i Rússia). I això sense contar uns 5000 milions per la fase d'explotació. Un nou examen del projecte va suposar un augment d'uns 1000 milions més per la fase de construcció. És difícil saber amb uns terminis tan llargs que noves aportacions siguin necessàries. Un dels factors que més afecten a aquest tema és la millora tecnològica en tots els sentits que paral·lelament es va produint als camps que són sensibles a aquest projecte. La introducció d'aquestes millores eleva inevitablement els costos. En total s'estima que el desemborsament superarà els 15000 milions d'euros.

VEUS EN CONTRA

Tenint en compte el que s'acaba d'indicar, tant en terminis de costos com en el de terminis, és lògic que des de fa temps moltes veus han mostrat la seva oposició cap a aquest programa.
Els ecologistes francesos han rellançat el seu “Stop ITER” en un congrés d'estiu celebrat del 20 al 22 d'agost passat a Nantes [6]. Aquesta oposició no és nova però recentment s'han trobat amb un aliat de pes: el premi Nobel de Física de 1992 Georges Charpak. N un article publicat al diari francès Libération firmat amb altres físics -Jacques Treiner i Sébastien Balibar- es crida a renuncair al projecte de reactor experimental de l'ITER. Una instal·lació que, segons ells, està «fora de preu i inutilitzable» [7].

Charpak no és el primer científic de renom en alçar la seva veu en contra de l'ITER. Abans que ell, Pierre-Gilles de Gennes, Nobel de Física el 1991 (mort el 2007), i Masatochi Koshiba, també premi Nobel el 2002, van mostrar els seus dubtes sobre la racionalitat d'aquests projectes faraònics. Per alguns, l'ITER recorda a l'Estació Espacial Internacional (ISS). El seu cost arribarà als 100000 milions de dòlars i molts altres projectes d'astrofísica van patir retallades degut a la seva construcció.

A la pràctica, aquests crítics creuen que hauria sigut millor posar robots en òrbita que són més estables i menys cars, i no éssers humans que suposen un encarament i limitació evident pel projecte. D'altra banda, el problema de l'energia és urgent i no es pot esperar a tan llarg termini.